Com sabeu una de les meves activitats en aquest nivell de realitat és explicar històries. A cops són històries meves, vull escrites per a mi, en la meaurade que qualsevol humà pugui arribar a escriure res original. D'altres agafo contes d'altres, en el fons tots som u, i els enllaço em comentaris que els agrupen en una mena de "live motive" i es diu espectacle, contada. El meu estil diuen que és masa acadèmic, com si fes una classe. Al menys s'adonen que en el nostre nivell intento manipular-los i fer-los creure las meves veritats, que ja haviem quedat que en realitat no són meves sino de tots. Dels nivells superiors que bujen en les seves, nostres, vides poca gent, molt poca gent, n'és concient.
L'espectacle que vaig estrenar al Pati Llimona es deia Contes de la Realtivitat, en el que venia a dir que la realitat és molt, molt relativa. Com que és bastant dificil de montar, no tant per a mi que només necessito un faristol, sino per a la gent que ha de desplaçar-se a que li expliquin contes avui que només interessa Hollywood, penso fer una gravació formal i penjar-la. Mai serà el mateix però res igual. Com dirai una astrologa els astres canvien les seves posicions, com diaria una persona assenyada: les circumstamcies espacio-temporal de receptors i emissor varien caa segon i producte de'aquesta interacció surgeix una obra nova.
Tot això per a dir-vos que allí citava dues pelis, matrix i solaris, com a exemples de realitats relatives. Avuí he revisat una altra pel·licula on encara és més clar.
Potser l'haureu de veure en dues vegadas sino sou premium de Megaupload
