RITUS DE PAS I CINEMA
| De: | |
| Enviado: | miércoles, 26 de mayo de 2010 13:52:23 |
| Para: | manueldelgadoruiz@gmail.com |
La classe d'ahir sobre el ritus de pas va ser molt productiva per a mi.
Sempre havia buscat una lògica a la típica estructura narrativa -universal en occident, recollida ja a la poètica Aristòtil- de presentació, nus i i desenllaç que trobem a tot relat. Molt especialment en el cinema, on trobem un heroi, o un grup, que té una vida que sembla normal i tranquil·la, només en aparença, perquè es presentarà una gran amenaça a la pau inicial que l'obligarà a actuar i a deixar aquella seguretat per enfrontar-se al conflicte inicial. Tindrà ajudants i també dolents - a cops un sol de dolent que cal batre físicament, a cops problemes morals o psíquics- que l'ajauran i l'obstruiran.Quan hagi aconseguit mig resoldre el primer problema, sovint fent servir les seves virtuts personals tant de força com intel·lectuals o naturals, un nou gir més complex i perillós li sorgirà. Aleshores l'heroi s'enfrontarà, amb riscos enormes, a aquesta força entrebancadora, segurament injusta o immoral. Finalment, no només restituirà l'ordre inicial on regne la pau i la justícia sinó que sovint la nova situació és encara millor que la de partida. Els manuals de guió diuent que l'heroi davant la trama sempre creix des del punt inicial fins a la resolució: és un altre individu millor, que s'ha superat a les seves limitacions, i aquesta experiència l'ha fet anar a més com a persona
Buscava aquest origen i tu molt bé ens vas orientar comentant-nos que no era res més que la descripció d'un ritus de pas. Jo buscava estructures narratives universals, de l'esperit humà, però té molt més a veure amb la manera en com l'esperit humà veu com a de ser el seu transit pel món: Una lluita contra la entropia de una societat liderada per individus carismàtics que contra tota lògica aconsegueix sobreviure a ells mateixos i a ella mateixa per plantar cara a les dificultats que implica la vida amb l'objectiu de repodriu-se socialment.
Per una altra banda l'Alba et va demanar per a ritus de pas negatius: Sembla que sí que n'hi hauran quan la societat que ha concedit un rol a un individu considera que se li ha de treure per que no n'ha fet l'ús pèl que se li va donar. Així les execucions a mort estan ritualitzades, quan un militar per els galons també. Quan a un directiu el fan empleat li treuen el despatx i el posen en una filera de taules. Un linxament.
Per últim, comparteixo les teves experiències de la mili, i és cert que aquesta gent amb la que "te la jugaves" per saltar-te les regles i amb els que convivies durant mesos era una fratia que estava per sobre de les ordres del militars.
Sobre els joves i la necessitat de integrar-se en una societat que els facis que la suma dels seus membres. Nosaltres estavem a sindicats i a partits, clandestins, i ens manifestaven i sentien el poder de la massa prenen les rambles entre pots de fum. Ara he vist una moda nova on els joves estudiants universitaris es posen d'acord per a fer un clip musical d'una canço coneguda d'uns 5 minuts, en pla seqüència, únic en principi, actuant davant i entre una steadycam que recull coreografies i gràcies personals: en diuen Lip Dup. Es curiós per a ells potser és art o un acte d'efervescència col·lectiva, per a les Universitats és una publicitat gratuita penjada a You Tube
Gràcies per l'entusiasme i la formació que ens dones.
JAUME ESTARLICH
