El sínode sagrat del Tribunal constitucional espanyol a fet fumata blanca. La ESPAÑA, UNA, GRANDE Y LIBRE se n'enfot un cop més de Catalunya.
La extrema dreta espanyola, nacionalcatolica, hereva del franquisme, coneguda com a PP, impugna un estatut ja pruo retallat en les Corts però refrandat pel poble català. Val a dir que el poble català no és res. Si fos alguna cosa, no només el tribunal constitucional sino el PSOE i el PP, respectarien mínimament un referèndum que va aprovar-lo.
NO ens ens enganyem, l'estatut no era gran cosa. Hi havia una part de financiació que ja em vist que tururú, tururú, un pase per aquím un altre per allà i ja està: engrunes i ja en parlarem. Voleu balances fiscals? doncs aquí són! a que portem vint anys escanyant amb 10 punts de diferencia? i què els catalans segueixen sent uns lladres i uns insolidaris. Tema econòmic resolt.
Partits catalans? a bé, sí bé !
Una tarda una colla de eixelebrats parlamentaris catalans reunits fent una sardinada van dir que Catalunya era una una nació. JAJAJJAJAJA a Madrid reien. Va això no té cap problema que segueixin fent sardinades: Una nación, bueno una macionalidad no? a sí pués que se sigan reuniendo, ahora que no lleven signos nacionales, porquè España sólo hay una todo lo demàs son mindunguis.
Però al que realment és important, la igualatat jurídica del català i el castellà que s'aconsegueix dient que la llengua propia i primera és el català, no això. La lengua ha de ser el castellano, por favor si es tant evidente que donde esté el castellano que se quite el catalan, hombre.
Doncs m'agradaria haver-me equivocat però fa dos anys al meu blog ja vaticinava que aquesta seria la resolució.
Però el que ja cau pel seu propi pes i demostra que no som una nació ni som res es en aquest dos anys els partits polítics han estat incapaços de treure al carrer un o dos milions de catalans que haguessin sortit abans de que es dictes sentencia per a que maldiguessin que el poble català no estava d'acord amb cap retallada. No és que jo fos més intel·ligent que en Montilla, Carod, Mas, Herrera, no només era sentit comú.
Ara, amb la sentencia sobre la taula, volen fer una manifestació unitària. Bé per esma hi anirem però aquest senyors tenien que haver muntat la manifestació abans i igual que els feixistes espanyols han recusat i endarrerit els nombrament de magistrats (alguns dels quals no són ni juristes sino simples militants encoberts del PP o PSOE)
El tema més important era igualar el català i el castellà a Catalunya. Es a dir que a catalunya tothom tingués la oblició i el dret d'entrendre l'altre llengua i d'emprar la seva. Res de l'altra món a no que els ctalans aleshores podrien viuere i exigir que els deixin viure en català. A no això no. Aquí la lengua única que hay obligación de conocer és el castellano y basta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada