La resistència - 2: La lluita armada
Som a l'any 1940, i les tropes de l'Alemanya de Hitler han derrotat França en poc més d'un mes. La derrota és absoluta, els tancs alemanys, vençuda brutalment la primera resistència, circulen amb tota llibertat per totes les regions franceses.
"Cronos" analitza el naixement de la resistència a la Segona Guerra Mundial
Primer capítol de la sèrie "La resistència". Amb l'ajuda d'historiadors, d'imatges de l'època i de reconstruccions acurades, proposem un viatge a aquell temps terrible per descobrir la creació d'un moviment cabdal per a la resolució del conflicte.
Dilluns a la nit, "Cronos" presenta "La lluita armada", un viatge al començament de la Segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per la resolució del conflicte. Aquest és el primer capítol de la sèrie "La resistència".
Any 1940: les tropes de l'Alemanya de Hitler han derrotat França en poc més d'un mes. La derrota és absoluta, els tancs alemanys, vençuda brutalment la primera resistència, circulen amb llibertat per totes les regions franceses.
En un primer moment, quan el vell general Pétain ocupa el poder, els francesos sembla que s'hi resignen. Pétain té un gran prestigi, perquè va ser el general que va dur França a la victòria a la Primera Guerra Mundial. Però ben aviat, tant els ocupants alemanys com els seguidors de Pétain, mostren la seva veritable cara i comença la repressió.
És aleshores quan comença, al principi d'una manera força tímida i desorganitzada, un moviment que els francesos anomenaran Resistència. D'això es tracta, de resistir i de mantenir l'esperança que un dia o un altre el país s'alliberarà dels ocupants i dels feixistes que controlen França. És el naixement d'aquest moviment poderós, que serà cabdal per a la derrota final del nazisme.
Amb l'ajuda d'historiadors, d'imatges de l'època i de reconstruccions acurades, "Cronos" proposa un viatge a aquell temps terrible, als primers mesos de la Segona Guerra Mundial.
Aquest documental, i les opinions d'historiadors i sociòlegs, per a mi ha estat una extraordinaria confirmació del primordialisme en el concepte de nació i d'alliberament nacional d'un territori "nacional" i d'uns connacionals, com si fossin de la família, als que cal defensar i confirmar s'ha de morir per la lliberació nacional. Segurament un segle abans difícilment trobariem aquest tipus de patriotisme tan lligat a la democracia burguesa i capitalsita.
També em sorpren com són de dèbils les nostres ments, com són de diafanes les nostres ments, com en un segle i mig, el nacionalisme s'ha convertit en el deu de la modernitat, en una de les poques ideologies per les que moririem o matariem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada